Translate by Google:  
Fundació Barcelona Comerç
You are at  |  Fundació Barcelona Comerç  |  News Detail

Fundació Barcelona Comerç

News

Carta de Ferrara
13.05.2015
Carta de Ferrara


CARTA DE FERRARA
20 abril del 2015

VITRINES D’EUROPE i Confesercenti, promotors de les XIII Jornades Europees del Comerç i del Turisme Urbà que s’han realitzat a Ferrara els dies 19 i 20 d’abril del 2015, després del debat desenvolupat en aquestes jornades, vol fer arribar la següent “PROCLAMA” a les autoritats europees, nacionals, regionals i municipals per SALVAR I REVALORITZAR LES PIMES COMERCIALS I TURÍSTIQUES de les ciutats dels nostres països:

1) Atorgar una atenció forta i concreta a les petites empreses del comerç de proximitat, després dels cops de la crisi, però que representen una funció essencial, social, econòmica i de servei a les ciutats, per als seus habitants, per als usuaris i per als turistes; motor important per a la qualitat de vida i per al territori.
Dels gairebé 6.200.000 d’empreses comercials existents a Europa, quasi el 93,5% són empreses amb menys de 10 treballadors (microempreses): és un gran patrimoni econòmic i professional que s’ha de salvaguardar i valorar per evitar l’augment del tancament d’activitats i la desertització comercial de les zones urbanes en la seva totalitat.
Cal intervenir urgentment amb normes ad hoc per a les petites empreses de proximitat, amb l’objectiu de reduir la pressió fiscal, la burocràcia, controlar les normes de lloguer, reduir les despeses de proveïment de serveis i agilitzar la creació de start-ups; cal una mena de “Pla Marshall” per al comerç de proximitat a l'àmbit europeu.

2) Valorar el paper de l’impacte econòmic que el turisme i la cultura tenen envers les altres activitats econòmiques de la ciutat i sobre la vida quotidiana de la població que hi resideix. El turisme i la cultura es consideren activitats econòmiques amb capacitat d’implicar una sèrie de sectors productius molt diferenciats i heterogenis. A més es distingeixen per la capacitat d’integració entre els diversos components del sistema econòmic i que, al llarg dels anys han representat l’impuls per moltes ciutats europees.
Cal desenvolupar i promoure àmpliament el turisme de les ciutats europees, amb un immens i extraordinari patrimoni històric, artístic i cultural, entès també com a element de cohesió social, llibertat, democràcia, convivència ciutadana, qualitat de vida (elements dels quals, malauradament, els mateixos ciutadans europeus sembla que no sempre estan convençuts i orgullosos).


3) Donar valor als mercats municipals i als mercats a les àrees públiques com elements indispensables dels comerç de proximitat i que formen part de la història de les nostres ciutats; encara avui factors determinants d’atracció, animació social i comercial dels centres històrics.

4) Permetre un accés àgil i amb partides especialment dedicades dels Fons Europeus 2014-2020 per a les empreses del comerç, turisme i serveis, amb mesures operatives que també permetin l’usdefruit real de les contribucions a les petites microempreses.
S’haurà d’acordar una particular atenció a la INNOVACIÓ, pel que fa a les mesures nacionals i regionals i als Fons Europeus, tenint present les característiques del sector comercial i turístic, perquè fins ara, la referència d’innovació que ha prevalgut, sempre ha estat la del sector manufacturer.
En aquest context sembla fonamental donar suport a les estratègies de desenvolupament idònies per al comerç electrònic i també per al sector minorista, especialment per a les petites empreses (modalitat d’integració entre els diversos canals, suport als operadors, formació, etc.) tot considerant que el repte del comerç electrònic, de la digitalització (i de les noves tecnologies als punts de venda) està també a les portes de la micro i de la petita empresa, i que el comerç “virtual” s’ha de convertir en un “lloc de comerç” de competència directa, però de les mateixes característiques que els altres competidors comercials.

5) Reduir la pressió fiscal, general i local, que per a les PIME i per a les famílies s’ha tornat insostenible, havent disminuït també, a l'hora, la despesa pública, els òrgans públics (i sobre tot el malbaratament) que, tot i les retallades anunciades, segueixen augmentant significativament, amb un PIB europeu fins 2014 pràcticament estancat. Sense comptar amb el fet de que als països on hi ha una tributació excessiva sobre les feines, acaba per impactar, de manera pesada, en les taxes d’atur, incloent també l'atur dels joves, arribant en alguns casos a nivells alarmants.
Cal també intervenir de manera decidida amb una forta simplificació burocràtica pel que fa a les PIME de dimensió familiar, moltes vegades sobrecarregades amb obligacions complexes i cares que incideixen d’una manera pesada en la balança fiscal.

6) Combatre amb més vehemència el comerç il•legal abusiu, la falsificació i les infiltracions del crim organitzat, o no, en el teixit econòmic. A més, les activitats comercials pateixen robatoris, atracaments, intimidacions, extorsions i usura que en moltes ocasions posen en risc la continuitat i fins i tot la vida dels emprenedors.
També és preocupant la proliferació d’activitats econòmiques freqüentment disfressades d’activitats sense ànim de lucre, amb reduccions fiscals de diferents tipus, que fan competència deslleial a les empreses que desenvolupen activitats del mateix tipus però de forma emprenedora.
Ha arribat el moment d’uniformitzar la legislació en aquest àmbit a escala europea, tot definint les normes per igual, per a tots aquells que desenvolupin activitats econòmiques amb els mateixos drets, els mateixos deures i el mateix tractament fiscal, eliminant tots els tractaments de favor.

7) Garantir a les PIME un millor accés al crèdit i al mercat de capitals, tenint en compte que, tal com va admetre la mateixa Comissió després d’haver dut a terme al 2013 una enquesta pel que fa a aquest tema, l’accés al crèdit està sempre als primers llocs de les preocupacions de les petites i mitjanes empreses de la UE, amb repercussions més greus per a les empreses més joves i més petites. A banda d’això, aquest tema apareix entre els principals objectius de la Small Business Act, i que posteriorment es va consolidar durant la seva revisió per part de la Comissió Europea.
Amb tot, constatem que les petites empreses encara es veuen perjudicades en comparació amb les grans, tant pel que fa a l’accés al crèdit com pel que fa al nivell dels interessos i, per això, creiem que és necessari emprar correctament i potenciar tots els instruments, de la UE, dels països i de la iniciativa privada d’Associacions com : el programa COSME de la Unió Europea, el suport financer del Banc Europeu d’Inversions, les garanties del Fons Europeo per a les inversions FEI; els Fons Centrals de garantia dels Estats, el finançament per part de les Regions i fins i tot els mateixos instruments de garantia de crèdit creats per les Associacions d’emprenedors.

8) Potenciar i millorar l’atractiu i l’accés a les ciutats europees, com a eixos comercials i destinacions turístiques, mitjançant una qualitat de vida urbana cada vegada millor, amb seguretat, amb eficiència dels transports i dels aparcaments, per tenir ciutats ambientalment sostenibles i alhora vives, vitals, dinàmiques que puguin desenvolupar el paper que històricament els hi escau, el de ser centre de desenvolupament social i econòmic del territori.

9) Modificar la Directiva Europea de Serveis (Bolkestein) on es preveu la liberalització total i s’inclouen procediments fortament perjudicials per a algunes activitats econòmiques, com les del sector comercial i turístic. Aquesta normativa, ha portat

realment a la desregularització total per part dels Estats Membre, i està fent augmentar els avantatges competitius de les grans empreses en comparació a les PIME, les quals es veuen obligades a suportar procediments de licitacions i veuen com els operadors arrisquen massa per acabar sortint perjudicades financerament i perdent les inversions realitzades.
És el conjunt de la Directiva el que s’ha de replantejar: deixar que el mercat estigui sota el seu propi control, sense normatives, fa que inevitablement les empreses petites comprometin la seva continuitat i hagin de tancar i que les grans estiguin cada cop més en una posició de domini. És també necessari recordar que la “Small Business Act” tan sols s’ha concretat parcialment i que per a que les petites empreses sobrevisquin calen mesures més incisives, sobre tot per part dels Estats.

10) Demanar a la Unió Europea i als Governs que realitzin un programa específic amb finançament adequat per incentivar l’agrupació entre empreses comercials i els altres actors dels centres urbans amb forma de centres comercials naturals, eixos comercials, districtes urbans de comerç, town centre management, business improvement district, consorcis o xarxes d’empreses.
De fet, només amb modalitats associatives més sòlides, una gestió més coordinada i un enfocament més innovador, els centres urbans podran competir amb els centres

Links:
Unions de Classes Moyennes Confesercenti Emilia Romagna Associação Comercial e Industrial de Barcelos Fundació Barcelona Comerç Commerçants de France
© Design: dommia
Vitrines d´Europe
C. Ferlandina 25
08001 Barcelona
Tel. +34 934.436.349
Legal notice  |  Sitemap  |  Contact  |  RSS
Web Design
Dommia Soluciones Internet
c/ Lepant, 326, Entlo. 1, Desp. 2
08025 - Barcelona
Tel. 902 024 678 | +34 936 241 455
Portfolio: www.dommia.cat